Allaus, el diable de les montanyes

Amb què associes la paraula allau? Amb neu, veritat? Certament, un devessall o allau és “una gran massa de neu que s’esfondra de les muntanyes amb violència i estrèpit”

Com prevenir el patir una allau de neu

Les allaus es caracteritzen pel flux ràpid de neu, roques, gel, terra i altres materials per una superfície inclinada o millor dit, pel vessant d’una muntanya. Són un dels esdeveniments naturals més impressionants i perillosos que poden ser vists; al mateix temps, la seva increïble força és freqüentment mortal. Poden lliscar-se molt més ràpid que els més experts esquiadors i sepultar persones, animals i objectes.

Abans de realitzar a l’hivern qualsevol activitat a la muntanya, és sempre convenient consultar el part de risc d’allaus, abans de sortir de la muntanya. Normalment l’escala europea, va des de el grau 1, amb baix perill d’allaus fins al grau 5 que és el màxim amb el qual ens podem trobar. Així que si el grau és alt, deurem ajornar la nostra activitat si no estem molt segurs de lo exposada pogués estar la ruta a aquest perill.

És evident, que el risc d’allaus va molt relacionat amb la quantitat de neu acumulada, així que mai cal abaixar la guàrdia davant la presència de neu i caldrà tenir més precaució com més quantitat de neu veiem.

Tenir molta precaució si els dies anteriors a la sortida ha nevat copiosament i ha descendit la temperatura, ja que aquest mantell no estarà compacte i es podrà lliscar fàcilment.

Evitar sortir en les hores de màxima exposició solar a partir de les 14 hores, i fins a les 17.00 hores, evitar estar en zones perilloses, ja que la calor pot provocar que es produeixi un devessall.

Les allaus poden provocar-se naturalment, per algun animal o per la nostra presència davant els sorolls o els nostres moviments, així que si estem en una zona amb neu, haurem de controlar aquests aspectes, si veiem presència d’animals, que poguessin provocar una allau, haurem d’intentar no creuar per sota d’aquests.

Taula índex de perill d’allaus

Sempre es deurà evitar creuar pendents forts (majors de 45º) sense arbres i carregades de neu, ni tan sols és aconsellable passar per sota d’elles, ja que l’allau, fàcilment ens podria aconseguir. També s’evitaran les cornises i passos estrets.
Hi ha moltes zones sensibles a sofrir allaus, és recomanable documentar-nos davant l’existència d’aquests punts negres en el nostre itinerari i per tant evitar-los.

És recomanable realitzar almenys un curs de prevenció d’allaus. Conèixer la neu i saber interpretar-la pot ser un dels nostres majors aliats.

Equipament a portar a la muntanya

ARVA
És fonamental si realitzem freqüentment sortides en zones nevades, disposar d’un equip ARVA, ja que aquest aparell, permetrà localitzar més fàcilment a les víctimes d’una allau, pels equips de rescat.

Sonda
També es deurà portar una sonda, la qual és una vareta telescòpica, que pot ser d’alumini, fibra o acer, que posseeix entre 2 i 3 trams, que s’assemblen, acabant en una punta metàl·lica, que facilita la penetració en la neu. La sonda servirà per localitzar el punt precís en el qual es troba una víctima enterrada, prèviament es localitzarà la zona amb el ARVA. Amb la qual cosa evitem un temps preciós cavant on no es troba la víctima.

Pala
Si alguna vegada heu provat a excavar en la neu, ja sabreu de sobres el complicat que es fa aprofundir només amb les mans. Una pala és una ajuda fonamental per guanyar valuós temps en el rescat de les víctimes d’una allau. Han de ser senzilles, compactes i plegables per poder ser portades còmodament en la motxilla.

Com actuar si t'atrapa una allau de neu

Si veiem que una allau es dirigeix cap a nosaltres, intentarem sortir de la trajectòria de la neu el més ràpid possible. Si veiem que no ho anem a aconseguir i portem posats els esquís o raquetes de neu, hem de treure’ns-els (si no ho fem, faran d’àncora i facilitaran que ens enfonsem en la neu mentre aquesta es desplaça).

L’allau, pot ser que es llisqui des de sota els nostres peus, provocada per nosaltres mateixos, en aquest cas s’aconsella intentar moure’s per sobre del devessall o fugir cap a un costat.

Una vegada en contacte amb la neu hem de bracejar i fer moviments com si estiguéssim nedant per intentar surar sobre la neu, cal intentar costi el que costi mantenir-nos en la superfície. Quan sentim que ens estem aturant, ens taparem la cara amb els braços de manera que quan la neu es compacti ens quedi un espai per respirar. També deurem respirar profundament i aguantant la respiració per expandir els pulmons i així deixar espai per poder respirar quan la neu s’endureixi al voltant del nostre tors.

Una vegada ens hàgim detingut, hem d’intentar sortir cap a la superfície. En cas de no tenir clar en què adreça excavar, usarem la nostra saliva o orina per orientar-nos.

No xisclem estant dins de la neu tret que sentim veus, ja que devem estalviar oxigen i, si nosaltres no podem sentir a ningú, és molt probable que tampoc ells a nosaltres.

El ARVA, segurament, serà determinant per a la nostra localització.

Protocol d’actuació davant una allau

En aquest apartat comentarem com deu actuar una persona si presencia el sepultament per una allau d’alguna persona.

Existeixen diversos mètodes de cerca, en aquest cas i en el cas que hi hagi diversos rescatadors, diverses víctimes…pel que us recomanem ampliar la informació amb bibliografia especialitzada.

Arribat el cas, esperem que no, que una allau us sorprengui i sepulti al teu company, el primer és intentar, en la mesura del possible, mantenir la calma. A partir d’aquest moment caldrà prendre decisions d’una forma ràpida, però a més efectives. El primer que cal fer atentament és observar. Hem de parar esment al punt en el qual l’accidentat és capturat, i també fixar-nos en el punt en el qual després de ser arrossegat deixem de veure-li. Aquest punt (que haurà de ser marcat) ens servirà com a referència per calcular el lloc en el qual estarà la víctima soterrada tenint en compte la velocitat de la neu.

L’últim punt en el qual vam veure a la víctima serà el límit superior de l’àrea de cerca. Els límits laterals els marcarà l’ample de l’allau, i si aquest és superior a l’abast del ARVA (40 o 60 metres), els límits laterals es delimitarien tenint en compte la suposada trajectòria de l’accidentat, que serviria de bisectriu a un angle de 90° que marcaria els límits.

El límit inferior ho marca el final de l’allau, encara que si l’allau ha estat de neu pols serà difícil d’avaluar. Una vegada que tenim clars en quins límits cal buscar, el següent pas és buscar el primer senyal (per descomptat passant primer el ARVA a funció receptor). Per a això el més correcte és començar des del punt on es va visualitzar a la víctima per última vegada i, depenent de la grandària de l’allau, utilitzar un mètode o un altre de cerca del primer senyal. Si l’àrea de cerca és menor de 20 metres, el rastrejador ha de seguir la línia que suposadament ha seguit l’accidentat des del punt que ho vam veure per última vegada fins al punt en el qual el ARVA comenci a donar senyal. En el cas que l’àrea de rastreig sigui major de 20 m caldrà, tal com mostra la infografia, escombrar l’àrea en zig zags respectant distàncies de 20 metres entre cada escombratge i 10 metres de distància fins als límits laterals de l’àrea de cerca.

Una vegada detectada el primer senyal també s’ha de marcar el punt, para en el cas de perdre el senyal poder tornar al punt d’inici. En aquest moment orientem el ARVA cap a l’adreça en la qual el senyal sigui més alta i clara, i seguim aquesta adreça comprovant mentre avancem si el senyal creix o decreix. En cas que decreixi, estem en mal camí i haurem de tornar sobre els nostres passos. En cas que el senyal creixi –com a mostra la infografia- haurem de seguir fins al punt que el senyal marqui un màxim d’intensitat, del que ens adonarem a partir de què passem el punt i el senyal torni a decréixer. Una vegada en el punt de màxim senyal haurem de prendre una altra adreça girant 90° en qualsevol sentit. Sabrem de nou si és el correcte en funció que el senyal decreixi (amb el que tornarem de nou al punt màxim de senyal) o si per contra torna a créixer, amb el que donaríem amb el segon punt màxim de senyal.

Entre el primer i segon punt de senyal màxim haurem de fer un reajustament de volum, reduint-ho per seguir apreciant la intensificació del senyal. Una vegada localitzat el segon punt de senyal màxim, el més probable és que repetint el procés de perpendiculars de nou, donem amb un punt o zona a partir del com tots els moviments provoquin una disminució del senyal.

Serà el moment de treure la sonda i la pala, i començar la cerca de precisió, amb l’ajuda de la sonda. Esperem que només hagi estat un esglai. L’individu una vegada rescatat se li deuran prestar els primers auxilis de ser necessari.

Taula d'index de risc de les allaus

Deixa un comentari