Amb l’hivern trepitjant els talons, arriba el que és per a molts un esdeveniment molt esperat: l’obertura de les pistes d’esquí. Segons l’Associació Turística d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ATUDEM), la temporada passada més de 5 milions d’esquiadors van accedir a les pistes de les estacions espanyoles, tots esquien amb assegurança?

Els que el coneixen bé, sabem que també pot comportar molts riscos. Segons un estudi elaborat per InterMundial, durant la temporada 2013-2014 més de la meitat de les incidències (53%) que es van produir en els viatges a la neu, es van deure a malaltia o accident en les pistes d’esquí.
D’aquests últims, el 11% va necessitar ser rescatat i el 3% dels malalts o ferits va haver de ser repatriat. Només els costos de repatriació poden ascendir fins als 2.000 euros dins d’Espanya i superar els 6.000 si es produeixen a l’estranger. Es tracta d’importants summes de diners que no són sufragades per l’estació, sinó que és la persona afectada la que ha de fer-se càrrec dels costos, tret que disposi d’una assegurança d’esquí, ja sigui una de personal, o l’oferida per la pròpia estació. No obstant això, si s’ha optat per l’opció de l’assegurança de l’estació, és imprescindible fixar-se en les cobertures que ofereix ja que no sempre inclou totes les necessàries. Dins d’aquestes, és fonamental que estiguin incloses les que s’encarreguen de protegir a l’assegurat en cas de sofrir un accident: la responsabilitat civil, rescat en pista i assistència sanitària i despeses mèdiques.

Responsabilitat civil privada

Els danys que es poden causar a tercers, en ocasions poden traduir-se en grans quantitats de diners. Unes xifres elevades que no sempre és possible afrontar. Per aquest motiu, activitats com la conducció d’un vehicle precisen de la contractació de la cobertura de responsabilitat civil, a causa del risc que comporten. Quant a l’esquí, a pesar que està considerat un esport de risc, contractar aquesta cobertura no és obligatori. En canvi, sí que pot arribar a ser molt recomanable, ja que la pràctica d’aquest esport pot suposar no només un perill per a la pròpia persona, sinó també per a unes altres. Un exemple bastant comú és que un esquiador xoci o tingui un accident amb una altra persona. En el cas que això succeeixi, el causant haurà de fer-se càrrec de les despeses que això li ocasioni al tercer.

Dins d’ells, podria incloure’s l’assistència mèdica, els trasllats a l’hospital, rehabilitació, i fins i tot repatriació de la persona afectada, entre altres coses. Una suma important de diners, que en cas de no comptar amb la cobertura de responsabilitat civil, hauria d’assumir el causant de l’accident. No obstant això, perquè cobreixi aquest tipus d’activitats sol ser imprescindible que es contracti específicament per a això. Això vol dir que, encara que es compti amb aquesta cobertura en altres assegurances com el de Llar o el de Cotxe, la majoria d’asseguradores no cobriran aquest aspecte en tractar-se d’un esport considerat de risc.

Rescat en pista

Per a la majoria d’esquiadors, una cobertura imprescindible és la de rescat en pista. Aquesta cobertura cobreix els costos ocasionats per la cerca i el rescat de l’assegurat en les pi

tes de les estacions, ja sigui en trineu, moto de neu o helicòpter, així com el trasllat de l’assegurat fins al centre mèdic o l’hospital més proper. Però a més d’això, la cobertura de rescat en pista pot incloure altres com el reemborsament del forfait pels dies que no s’hagi pogut fer ús d’ell, o de les classes d’esquí no gaudides a causa de causes mèdiques.

Assistència sanitària i despeses mèdiques

Si un esquiador té un accident i es fa mal, per exemple, en el turmell, probablement necessiti assistència d’un metge, així com sotmetre’s a determinades proves, com poden ser radiografies. Si tot això es fa en la pròpia estació, el sistema públic sanitari no es farà càrrec de les despeses i encara que es disposi d’un segur metge, probablement aquest tampoc ho faci. En canvi, en disposar d’un segur d’Esquí amb la cobertura d’assistència mèdica, l’asseguradora seria l’encarregada de cobrir aquestes despeses i altres derivats d’això com l’enviament de medicaments, el cost de les crosses (si han estat prescrites per un metge) o la prolongació d’estada a causa de necessitats mèdiques. A més d’això, l’assistència sanitària també sol cobrir el desplaçament d’una persona per acompanyar a l’assegurat, les seves despeses d’estada, així com el trasllat dels malalts o les despeses de repatriació.

Esquiador ocasional o apassionat de la neu?

Perquè el segur compleixi la seva principal funció que és la de protegir a l’assegurat, el més important és que compti amb les cobertures adequades. Però a més d’això, també és important triar el segur en funció del tipus d’esquiador.

Aparentment, l’esquí és un esport que es practica per temporades. Per aquest motiu, al contrari del que succeeix amb les assegurances tradicionals, la majoria de les pòlisses que cobreixen aquesta activitat solen contractar-se des de només un dia a tota la temporada d’esquí. No obstant això, hi ha apassionats d’aquest esport que van a la recerca de la neu per diferents països al voltant del món. Per a ells existeixen assegurances de contractació anual, que a més ofereixen l’opció a l’assegurat de protegir-li fora de les fronteres d’Espanya (alguna cosa que no succeeix si en la pòlissa no està especificat). La diferència de preu entre una opció o una altra pot ser significativa, no obstant això, tot depèn de les vegades que es vagi a practicar aquest esport, i si es va a fer a Espanya o a l’estranger. A més, existeixen assegurances d’esquí que inclouen un major nombre de cobertures com els danys que pugui sofrir la equipació o fins i tot el reemborsament del viatge en cas que no pugui realitzar-se. El més important és que l’assgurança cobreixi les necessitats de cada persona sense que això suposi una gran despesa, i per a això és imprescindible comparar els productes que ofereix cada companyia asseguradora.

Si voleu compara els diferents preus, aqui teniu l’ellaç a rastreator per a les assegurances d’esqui